| |
Guillermo Mínguez has been awarded the “Young Talent Award Comunitat Valenciana”
Guillermo Mínguez, from the Instituto de Ciencia Molecular of the University of Valencia, has been awarded the “Young Talent Award Comunitat Valenciana” in the category of Science for his career as a young researcher. These awards, organized by Levante-EMV and Bankia, represent an impulse for the professional development of promising candidates in different fields, in this case the scientific.
This young researcher stands up for the quality of his research as is evidenced by previous awards he has received, such as the Gold Medal at the “European Young Chemist Award 2008”, the “Dalton Young Researchers Award 2009” by the Royal Society of Chemistry, the “Premio Real Academia Sevillana de Ciencias 2010” to young researchers or the “Premio Xavier Solans 2011” for the best scientific work in the area of Crystallography. In addition, earlier this year Guillermo was selected to attend the 63rd Meeting of Nobel Laureates in Lindau, an event that brought together 35 Nobel Laureates.
Guillermo joined the ICMol in 2009 as a “Juan de la Cierva” researcher, where he is making use of his previous expertise in inorganic chemistry and crystallography to develop solid state transformations that cause changes in the magnetic properties of multifunctional materials.
The prestigious journal Nature Chemistry highlights a study carried out by researchers of the Institute of Molecular Science (ICMol) at the University of Valencia.
 
This work forms part of the doctoral thesis of Mónica Giménez Marqués, co-supervised by Guillermo Mínguez Espallargas and Eugenio Coronado –all of them members of the ICMol–, which was defended on November 14th. The authors have been able to modify a magnetic property, spin-crossover transition, through CO2 gas sorption, an unprecedented finding. This study has been published recently in Journal of the American Chemical Society and opens the possibility of using the material as a sensor capable of discriminating between CO2 and N2.
The spin-crossover phenomenon is observed in materials whose metal centres may exist in two electronically different states, high spin and low spin, and the transition between both states can be induced by an external stimulus, being temperature the most common. This bistability provides these materials with a great interest for their application as sensors or magnetic memories.
The authors of this study have shown that the transition temperature of a spin-crossover coordination polymer can be modulated through physisorption of CO2 gas molecules. These molecules interact weakly with metal-organic frameworks, thus causing no effects in other spin-crossover materials. However, the approach followed by the researchers at ICMol consists on the synthesis of a coordination polymer with discrete internal voids such that the CO2 molecules are confined in a more restricted space. This has permitted the observation for the first time of the tuning of a spin-crossover temperature through gas sorption.
2nd Prize of Research “Arquímedes” to Samuel Mañas Valero, Master student at the ICMol
Samuel Mañas Valero, student of the Master of Nanoscience and Nanotechnology of the Universitat de València, has been awarded at the “XII Certamen Universitario Arquímedes de Introducción a la Investigación Científica” with the second prize for a project entitled “Towards a new generation of ultra-dense magnetic memories: detection and manipulation of magnetism in a unique nanoparticle”. This research work has been performed at the ICMol under the direction of Prof. Eugenio Coronado, Dr. Alicia Forment and Ms. Elena Pinilla.
In this project Samuel Mañas tries to overcome one of the current challenges in nanotechnology: the detection and manipulation of the magnetism in nanometric entities for their use in the preparation of ultra-high magnetic memories. To reach this goal molecule-based nanoparticles are organized with nanometric precision on a surface and then they their magnetism is detected and manipulated using a magnetic force microscope operating at low temperatures.
The Arquimedes event has been organized by the Dirección General de Política Universitaria (Ministerio de Educación, Cultura y Deporte) since 2002. Its objectives are to promote the combination of education and research in the spanish university centers, and to favor the incorporation of talented young students to the research by awarding original research projects performed by these students in these centers.
Samuel Mañas’ project has been selected among the 255 applications received this year. The prize consists of a diploma and 4000 euros.
Notice that two other students from the Universitat de València have been awarded with compensation prizes: Abel Folch Fortuny and Nancy Carolina Tenjo Gil.
Eugenio Coronado: “Gràcies a l’espintrònica podem fer ús de tabletes i smartphones”
JORGE CHENOVART. Si preguntem a una persona amb coneixements limitats sobre electrònica què és l’espintrònica, és possible que no sàpia contestar a la qüestió. Per a fer-ho més fàcil, si preguntem sobre la transmissió de dades i la capacitat d’emmagatzemar-les amb un gran potencial obtindrem una resposta concisa: “Gràcies a l’espintrònica podem utilitzar dispositius de grandària reduïda com smartphones o tabletes amb gran eficàcia”, explica el catedràtic de Química Inorgànica de la Universitat de València i director de l’ICmol Eugenio Coronado en el programa En Xarxa de Ràdio Universitat.
L’espintrònica “és una versió de l’electrònica molt més avançada i sofisticada, i això potencia l’objectiu de l’electrònica, que és manipular la càrrega de l’electró, el qual té dos espins, que al seu torn són propietat intrínseca de l’electró”, assegura Eugenio Coronado. La potència de l’espintrònica es marca com a objectiu la creació de l’ordinador quàntic, és a dir intentar obtindre un ordinador que funcione amb lleis quàntiques, una cosa que, segons Coronado, “està en la ment de qualsevol investigador d’aquest camp, però encara no hi hem arribat, de fet s’estan estudiant els materials i les operacions per a dur-ho a terme i d’ací a deu o vint anys podrem tindre un ordinador que treballe amb mecànica quàntica”.
Un altre repte de l’espintrònica és l’encriptació quàntica. Moltes de les claus d’identificació informàtica es troben encriptades i aquest llenguatge encriptat amb la mecànica tradicional no es pot interpretar, però amb la quàntica “sí que serà possible i a més de manera més segura, i això en el món de les comunicacions resultarà molt important”, explica Coronado.
Una altra aplicació essencial de l’espintrònica es dóna en un camp científic molt determinat. Es tracta de la nanociència, que pot ajudar fins i tot al tractament de malalties com ara el càncer. Segons Coronado, això es podrà fer “emprant nanopartícules, per exemple magnètiques o plasmòniques, les quals poden ser calfades per a matar les cèl·lules cancerígenes, en ser més sensibles a la temperatura que les de tipus normal”.
L’objectiu que la ciència ens facilite la vida és mantingut per científics i consumidors habituals d’aparells tecnològics. Les xarxes socials han canviat la manera de tindre relacions, i això, unit a la invenció de productes cada vegada més xicotets i que realitzen tasques més costoses, representa una evolució. De fet, el grafé apareix ací com un material fonamental en aquesta evolució, com a làmina protectora, i, segons el director del Departament d’Informàtica de la Universitat de València, José Manuel Claver, “suposa una revolució i una evolució conjunta. Una revolució en el disseny de circuits integrats i una evolució en el concepte d’ordinador portàtil, amb una major potència computacional, menor consum, una major resistència i, sobretot, una millora exponencial en la construcció d’ordinadors específics per a jocs”.
Jóvenes investigadores del ICMol ganan el Premio Valencia Idea en la categoría de Energía y Medio ambiente
Elena Pinilla Cienfuegos y Efrén Navarro Moratalla, jóvenes investigadores del Instituto de Ciencia Molecular de la Universitat de València (ICMol), en el Parc Científic, acaban de ser galardonados con el Premio Valencia Idea 2013, en la categoría de Energía y Medio ambiente. El certamen va dirigido a jóvenes emprendedores de entre 18 y 35 años.
Valencia IDEA quiere impulsar la iniciativa de jóvenes investigadores, las ideas innovadoras y apoyar el fomento de I+D+I mediante el reconocimiento a quienes realicen actividades investigadoras susceptibles de convertirse en productos, procesos o servicios innovadores, aumentando la capacidad de generar conocimiento aplicado en la ciudad de Valencia.
En esta ocasión, el trabajo premiado se orienta a la extracción de nanomateriales para la energía del futuro. “Hemos creado un aparato que permite producir de manera controlada materiales como el grafeno o similares, para su aplicación en el desarrollo de dispositivos electrónicos de nueva generación, más eficientes energéticamente y respetuosos con el medio ambiente”, comenta Pinilla, investigadora junior en la Unidad de Materiales Moleculares de este instituto de la Universitat de València. Este nuevo método, desarrollado íntegramente desde el ICMol, en el Parc Científic de la institución académica, ha sido recientemente patentado y seleccionado para formar parte del Banco de Patentes de la Generalitat Valenciana. “Hemos patentado el dispositivo y el método”, ¬prosigue¬. “Con ambos se crean materiales que pueden revolucionar una generación tecnológica con aplicaciones que abarcan des de la electrónica, la espintrónica, la fotónica y las energías alternativas, hasta la aeronáutica, la medicina o incluso la industria farmacéutica”.
Elena Pinilla tiene ya publicados diferentes artículos científicos en revistas de impacto internacional, en el campo de la litografía por oxidación local de nanomateriales. Ha participado, además, junto a Efrén Navarro, en el diseño de este nuevo dispositivo de exfoliación micromecánica, ahora reconocido con el Premio Valencia Idea.
Efrén Navarro-Moratalla es investigador doctor en el mismo centro. Su campo de trabajo es multidisciplinar, a camino entre la Física, la Química y la Ingeniería. Entre los resultados de su investigación, destaca el diseño de superconductores magnéticos, tema que ha generado ya diferentes publicaciones en las principales revistas científicas de impacto, como Nature, Advanced Material e Inorganic Chemistry.
Ambos investigadores forman parte del grupo de Eugenio Coronado, director del Instituto de Ciencia Molecular y uno de los químicos españoles más influyentes del panorama científico internacional. |
|
